Carta de presentació

Parlem-ne

 

Rares vegades m’he trobat algú que, després de dir on visc, identifiqui Valls en res més que no sigui: Terra de calçots, ciutat bressol dels Castells i, com no, vila amb el campanar més alt de Catalunya. D’aquí en ve la dita que diu: «Els Vallencs tenim tres motius d’orgull per mirar amunt». Són aquests tres grans distintius els que donen motius suficients per sentir-se orgullosa de la ciutat que m’acull? Quan acaba la temporada de Castells amb immediatesa comença la del calçot, (i a la inversa) entre una cosa i l’altre, doncs, contemplem el campanar? La resposta, evidentment, és no. Si em permeteu afegiré un altre motiu per alçar el cap amb orgull, el seu Teatre.

 

No entraré parlant de la història del Teatre Principal com edifici, això no em pertoca a mi, i a més a més aquest tipus d’informació està oberta, i a l’abast, de tot navegant d’Internet. Però sí, Valls hi té el segon Teatre més antic de Catalunya, i sí, perquè no dir-ho, els més acollidor.

 

«És cert, és preciós», diuen molts quan hi entren.­ «Tenen raó, és com una bombonera», afegeixen d’altres. De vegades aquesta reflexió sona a incredulitat, però és un goig rebre les primeres reaccions dels qui hi entren per primera vegada.

 

M’atreveixo a dir, doncs, que el quart motiu pel qual pot alçar el cap amb orgull un vallenc és el seu Teatre, però no únicament per l’edifici sinó per tot el que hi passa a dins. El fet teatral i les arts escèniques que es mouen en el sí d’aquest espai són el que el fa especial. Les temporades de teatre programades per la Xarxa de Cultura de l’Ajuntament de Valls; Festival internacional de Titelles (El Guant); Els grups amateurs; Projectes d’actors i actrius emergents i professionals, sota el «lema» Territori vallenc; Festival de Teatre a l’escola i un llarg etcètera, conviuen en aquest i en altres escenaris de la ciutat.

 

Tot això està molt bé, però que seria del fet teatral sense el públic? Malgrat últimament la programació gaudeixen de bona acceptació, no està de menys parlar del que s’hi viu per continuar la lluita, si es por dir així, per donar a conèixer Valls i l’Alt Camp en quelcom més que no sigui l’ esmentat  anteriorment. Heus aquí el principal motiu en aquest espai digital, la difusió del teatre a casa i de casa.

 

Sóc de la opinió que, l’actor no és la única figura que intervé en el fet teatral, sinó també la del públic que se’l mira, per tant s’ha d’estar informat.

 

Públic del Camp de Tarragona que consumeix teatre, estigueu pendents del que passa a casa meva. De moment, per cloure la temporada de tardor, el passat dijous dia 1 de desembre a les nou del vespre, el Centre Cultural Municipal de Valls va acollir l’obra L’Avar de Molière, on s’hi va poder veure l’actor Ricard Ferré, un vallenc de cap a peus. I el dissabte dia 3, a les sis de la tarda al Teatre Principal, The Penguins, Regge per a xics, un espectacle per al públic familiar. Això no és tot, perquè ja està preparada la temporada d’hivern amb una bona cartellera.  Ah, si! I el Teatre ja fa olor a Nadal tot esperant Els Pastorets Principals de Valls a càrrec del Grup del Teatre Principal.

 

Espero que molt aviat, a la carta de presentació d’un vallenc o vallenca, no s’hi formulin a continuació les preguntes següents: «Ja has fet la calçotada?», o bé, «Que tal el campanar amb la lluna plena de novembre?», o la que m’agrada més, «De quina colla ets?», sinó que espero que es pregunti per la programació teatral.

 

Difícil? Parlem-ne. 




Comentaris
Manel
Malgrat no ser fill de Valls, ni tan sols de l'Alt Camp, quan els de "barsalona" em pregunten per on visc, sovint dono com a referència Valls: "Visc a prop de Valls", dic, i la frase següent sempre és: Ah!, nosaltres sempre anem per fer la calçotada! Vallencs i vallenques: els calçots us perseguiran aneu on aneu, i ja em sembla bé que sigui així, però també cal donar a conèixer altres "valors" del poble, i el teatre local és una bona opció.

envia el comentari