Pessebre Vivent de Valls

Un pessebre que fa història
Carrer de l'Església | Francina Fernàndez

Com vaig comentar a l’últim article, aquesta setmana ha obert les seves portes el Pessebre Vivent de Valls. Durant tres dies seguits el recorregut pel Barri Antic s’ha transformat en un passatge bíblic i històric, carregat de música, cant, dansa i teatre, que ha estat visitat per més de 3.000 persones.


 

Dijous, amb família, amics i un fred que calava a l’ànima, també ens hi vam arribar com cada any.  El públic visitant esperava puntualment a la porta de l’església de Sant Joan Baptista l’arribada dels Armats de Valls. Encarregats de custodiar la porta i guiar el públic pels primers passatges Bíblics, l’entrada dels Armats indicava que tot estava a punt, i junt amb el caliu d’un personatge a l’estil Teresina de la Cubana, que responia al nom de tietaConchín,  l’espera va passar més amena.

 

 

Pels que encara no heu vist mai el Pessebre, i molt bé diuen els organitzadors, és un muntatge escenogràfic i teatralitzat on es repassa, a més de les escenes pròpies que se li suposen a un pessebre, diversos episodis de la història de la població de Valls. Després de sis passatges Bíblics coneguts a l’interior de l’església, comença un viatge en el temps des del segle XII, a l’Hort del Rector, fins els nostres dies amb un mercat de productes locals, als Arcs del Celler de Paborde.

 

 

La construcció de la primera església de la població; L’aparició del mercat setmanal; La Dansa de la Mort i la Pesta Negra que ens aboca a la pregaria a la Mare de Déu de la Candela; Escenes amb balls i danses que recreen l’època del Renaixement;  Escenes de taverna; Arribada del ferrocarril; Escena de la guerra civil espanyola amb emotiva interpretació de situacions viscudes a l’Hospital de Sang.  Aquests son alguns dels moments que s’hi reprodueixen amb les millores i novetats d’enguany.

 

 

La sensació amb la que vaig acabar la visita, i aquí ja em poso a un jardí d’opinió personal, és que malgrat l’esforç de l’organització per augmentar la qualitat de la posada en escena, tan a nivell d’actors com d’escenografia, el número de participants ha baixat. Potser sigui una qüestió de reubicació d’actors diferent respecte altres anys, no ho nego, però recordo la pujada del Carrer de l’Església fins a la Plaça dels Escolans amb accions enèrgiques entre taverna, bandolers , Mossos d’Esquadra, i la baixada del Carrer del Mur entre parades i venta d’esclaus molt més concorregut fins entrar a l’escena de la Dansa de la Mort. Per dir-ho d’una altra manera, crec que han canviat els estats emocionals que patia el visitant pel pas de les diferents èpoques.

 

 

Iep! Però això que dic no vol ser pas cap crítica destructiva, ni molt menys. N’estic completament segura que d’aquets canvis realitzats aquest any en sorgiran noves i bones propostes per les pròximes edicions. Tots els canvis no son mai en va quan hi ha una continuïtat, un projecte ferm i es creu en el que es fa.

 

 

També m’agradaria respondre a un comentari que vaig escoltar . Per uns moments em va semblar que me’l feien directament a mi, però em vaig limitar a callar.

 

 

El comentari venia a dir que aquest pessebre, es diu pessebre perquè es fa per Nadal, i que si en traguessin les escenes bíbliques es podria fer el mateix per Sant Jordi.

 

 

En aquell moment vaig interpretar que aquell comentari era fruit del fred, però em va fer pensar.

 

Arribada del tren | Francina Fernàndez

I la meva reflexió cap aquest comentari és que, si en traguessin les escenes bíbliques de l’inici i això es fes per Sant Jordi com proposava, en perdríem part de l’essència. Si no, pensin. Aquelles persones del segle XII que van existir durant la construcció de la primera església; les que més tard van patir la Pesta Negra; les que van viure l’Època del Renaixement;  aquelles que van veure arribar el primer tren o totes aquelles que van patir la guerra civil, també van tenir els seus Nadals. Segons les circumstàncies econòmiques, polítiques o socials, cada època els han passat de formes molt diferents.  No creieu que és un petit reconeixement i homenatge als nostres ancestres que no sempre ho van tenir tot tant fàcil com nosaltres?

 

 

Bé, ho deixo aquí.

 

 

Aprofito per desitjar-vos un bon canvi d’any a tothom!

 

 

També per comunicar-vos que el dia 3 de gener es farà una doble sessió dels Pastorets Principals de Valls. La primera serà a les 6 de la tarda tal com estava programat, i la segona a les 9 del vespre. Ja podeu adquirir les vostres entrades per Ticketea o a les mateixes taquilles del Teatre Principal una hora abans de cada funció.

 

 

 

 

 




Comentaris

envia el comentari