La gran novel·la del Priorat

Ara fa unes setmanes, una companya de la feina, de Cabassers, em va preguntar si sabia d'alguna novel·la que passés al Priorat. Així, de cap, me'n van sortir ben poques: 'Marges', de Roger Vilà Padró; 'Malanyet', de Pere Audí, i els llibres de Toni Orensanz, 'L'òmnibus de la mort' i 'El nazi de Siurana' que, si bé són de no ficció, estan pensats per llegir-los com si fossin novel·les, així que també els vaig colar a la llista. Com que em mig crec això de la saviesa col·lectiva, vaig preguntar per Twitter si algú en coneixia cap altra, de novel·la prioratina. L'únic que va contestar, però, va ser el mateix Orensanz (el que no sàpiga ell del Priorat, no ho sap ningú), que em va recomanar 'El cercle', d'una tal Laura Masip.

No n'havia sentit a parlar mai, d'aquesta autora, i una cerca ràpida per Google tampoc m'ho va aclarir gaire. Per no tenir, Laura Masip no té ni una trista pàgina a la Viquipèdia. L'únic que en vaig trobar va ser una breu entrada al 'Qui és qui' de la Institució de les Lletres Catalanes, amb unes poques dades. Tan poca informació, en un moment en què en sobra tanta que el que costa és garbellar-la, em va escamnar. Per sort, la central de préstecs de les Biblioteques de Catalunya en té una còpia, d''El cercle', així que la vaig demanar per préstec interbibliotecari.

Mentre no arribava el llibre a la biblioteca de Vila-seca, vaig seguir espigolant notícies d'aquí i d'allà fins a arribar a tenir una mica més d'idea sobre qui era la misteriosa Laura Masip. De pare prioratí, l'escriptora va néixer a Barcelona l'any 1916. Formada com a mestra a l'Escola Normal de la República, es va poder escapar de les purgues de la postguerra i a mitjans dels anys 40 ja donava classes a una escola preparatòria. Va ser una escriptora tardana: amb 'El cercle' va guanyar el premi Immortal Ciutat de Girona [sic] l'any 1972, quan passava la cinquantena. De fet, només té una altra obra publicada, 'Plats i olles', un llibre infantil que també va rebre un premi literari.

Només amb això ja vaig començar a fer volar coloms. I si descobria una gran autora, injustament oblidada? Ja tenia mig article fet, jo, blasmant la literatura catalana, que deixa de banda totes aquelles obres que surten del cànon establert, i reclamant-ne una reedició immediata. Fins que va arribar el llibre. Feia goig: de tapa dura, ben editat, com tots els de Club Editor, la portada amb el disseny geomètric tradicional de l'editorial. A la solapa de la sobrecoberta veia, per fi, una imatge de Laura Masip: una senyora, amb totes les lletres i la permanent, que es podria dir que tenia una certa retirada a la Mercè Rodoreda, sense la mirada plena de dolenteria, això sí. Allà també vaig poder saber finalment de què anava, la novel·la: d'una dona que, en un passat indeterminat, arribava a un poble del Priorat a fer-hi de mestra.

Llavors vaig començar a llegir-la. Quina patacada. Al cap de cinquanta pàgines la vaig haver de deixar. Tampoc puc dir que fos tan dolenta (he llegit coses que us esgarrifaríeu), però sí mediocre, que sovint és pitjor. Una història sense gaire interès, amb uns personatges plans i una visió estereotipada del passat rural. De redescoberta, res. No estava davant d'una Irene Polo, ni d'un Artur Bladé i Desumvila ni d'una Rosa Maria Arquimbau, autors recuperats després d'anys d'oblit injust per causes alienes a la qualitat literària. No, en aquest cas calia aplicar-hi la navalla d'Ocam i buscar la resposta més simple: si gairebé ningú no coneix 'El cercle' és, simplement, perquè no és prou bo per passar el sedàs dels anys, que són cruels però solen posar-ho tot a lloc. Haurem de gratar més per intentar trobar la gran novel·la del Priorat, doncs. O que algú comenci a escriure-la, ja posats.