De quan Dalí va plagiar un riudomenc

En un article sobre el plagi, seria molt cínic que no s’indiqués des d’un primer moment que part de la informació d’aquest Signatures s’ha extret de l’article «Baiges i la pressuposició del plagi», de Josep M. Contijoch, directiu jubilat de Caixa Tarragona, escriptor i millor persona, que va sortir publicat a la revista Lo Floc núm. 224. Dit això, comencem.

El famós Crist de Sant Joan de la Creu de Dalí. — Glasgow Museums Collection / Fundació Dalí

Que Dalí sigui un dels tòtems de l’empordanor no vol dir que no tingui cap relació amb el Camp. Si busquem una mica, trobarem la visita que va fer a Tarragona l’any 1973, pel bimil·lenari de l’arribada d’August a la ciutat, quan Dalí es va passejar per la Rambla Nova dalt d’una carretel·la dels reixos amb dos elefants de cartró pedra (els de debò es van quedar a l’aduana). Tres anys abans, el pintor també havia visitat Valls, i no sé si llavors ja es devia haver trobat amb el Dalí de Valls, un imitador del pintor que encara corre pel món. Aquestes dues visites, junt amb el doble dalinià, no són, però, l’únic lligam de Dalí al Camp, ni tampoc el més important: es veu que una de les seves obres més emblemàtiques, el Crist de Sant Joan de la Creu, aquell en què es veu una perspectiva de Jesucrist crucificat com si es veiés des de dalt, és un plagi d’un quadre del riudomenc Josep Maria Baiges.

Però qui era Josep Maria Baiges? Doncs un home del Renaixement, com aquell qui diu. Nascut a Riudoms l’any 1924, Baiges va tocar quasi tots els pals artístics: va ser compositor de sardanes, vocalista d’orquestra, decorador, caricaturista i pintor. En aquest últim vessant ja hi va destacar de ben jove. L’any 1947 es va presentar al concurs de cartells de Setmana Santa de Tarragona amb una proposta ben innovadora: el contrapicat d’un nostrosenyor en la creu, com si estigués suspès en l’aire, amb una vista de la ciutat als peus. No cal dir que la crosta tarragonina de llavors, tan al·lèrgica com la d’ara a qualsevol cosa amb flaire de modernitat, no va triar el quadre de Baiges, però sí que va cridar prou l’atenció perquè, segons Contijoch, fos exposat a diverses galeries d’art de Barcelona, en alguna de les quals és on se suposa que Dalí va trobar la inspiració pel seu Crist de Sant Joan de la Creu, presentat quatre anys després, el 1951.

Qui va aixecar la llebre de la semblança entre els dos quadres va ser el crític d’art Luis Monreal, en un article al Noticiero Universal que va tenir força repercussió i que va provocar la resposta de Dalí, que no va ser altra que ves, quina coincidència més extraordinària. La rèplica de Baiges al Diario Español, mostrant la seva decepció i fins i tot renyant a Dalí per algunes solucions estètiques del seu Crist que diferien de la versió riudomenca, no es va fer esperar. Baiges hi reconeixia que admirava el pintor empordanès i que fins i tot s’havia inspirat en el seu estil a l’hora de pintar el quadre: que el seu ídol el copiés no deixava de ser una broma pesada. La brama del plagi va anar corrent durant força temps, fins que, com recull Contijoch, Dalí va tenir l’última paraula: «És cert que les dues obres són molts semblants, però hi ha una cosa que les fa absolutament diferents: entre el Crist de Tarragona i el meu hi ha una diferència d’un milió de pessetes; i si no sé pintar com diuen els meus detractors, la cosa encara té més mèrit». Davant d’això, poca cosa més es podia afegir.

El cert és que l’única versió del Crist de Baiges que he vist és una reproducció, de molt mala qualitat, al Diario Español (l’original es va poder veure fa uns anys al Museu de Reus en una retrospectiva comissariada per un dels seus fills, el periodista Josep Baiges). No obstant això, la semblança en la composició dels dos quadres és evident, deixant de banda el canvi de la vista de Tarragona per la platja de Portlligat. Que realment fos un plagi o no, això no ho sabrem mai. Però almenys Baiges es va estalviar que una vident de pa sucat amb oli el fes desenterrar un pic mort per a una prova de paternitat. Potser hi va sortint guanyant i tot, vist així.

«Omnipotencia». Una de les primeres fotos del crist de Josep Maria Baiges, amb el propi autor contemplant-lo, que TarragonaDigital.com publica per gentilesa del seu fill. —  Josep Baiges