De vins i Conca

Vinyes al peu del Monestir de Poblet — Foto: Cedida

Aquesta comarca catalana, situada al nord de la província de Tarragona, acull una zona de producció vitivinícola que es concentra bàsicament en la regió que deu la seva formació geològica a l'acció erosiva del riu Francolí i del seu afluent, l'Anguera.

Frescos i lleugers. Així podríem resumir els vins de la Conca de Barberà. Però no es tracta de resumir el tema, sinó d'ampliar-lo, òbviament. La Denominació d'Origen aglutina els termes municipals de Barberà de la Conca, Blancafort, Conesa, l'Espluga de Francolí, Forès, Montblanc, Pira, Rocafort de Queralt, Sarral, Senan, Solivella, Vallclara, Vilaverd i Vimbodí.

Com és d'imaginar, parlar d'aquesta comarca és parlar de la Ruta del Cister. I parlar de monjos gairebé sempre va unit a parlar de vi. Una història molt llarga i molt complexa que avui no tractarem en profunditat i que no tan sols implica a la regió protagonista d'avui. No serà fins a l'Edat Mitjana quan el cultiu de la vinya adquireix un paper de rellevància. Va ser l'orde dels monjos cistercencs de l'abadia de Santa Maria de Poblet i els monjos-guerrers dels Templers establerts a Barberà, els que van transmetre als pagesos els seus coneixements i experiències sobre la manera més profitosa i adequada de conrear les vinyes per així poder obtenir els millors vins. Aquests ensenyaments dels monjos, transmesos al seu torn de pares a fills, han perdurat fins a l'actualitat.

Entre les varietats conreades a la Conca de Barberà, destaca l'autòctona Trepat. Aquest raïm dona vins lleugers i afruitats, sol tenir una capa mitjana i fins no fa gaire, només s'utilitzava en rosats i en vins base per a escumosos. En l'actualitat, hi ha blancs i negres més que interessants que s’estan posicionant. I posicionant la varietat com identificativa de la regió. Així i tot, són molts els cellers que treballen amb varietats foranes, moltes i molt variades. Això no vol dir (ni cal demonitzar) que els vins elaborats amb varietats portades no siguin bons vins, ja que, posem un exemple, Milmanda deu ser probablement un dels millors chardonnays d'Espanya.

Gotims de raïm de la varietat Trepat, identitari de la Conca de Barberà. — Foto: Cedida

El Trepat i el Garrut (una altra de les autòctones) són apostes difícils, però després de tastar alguns vins elaborats amb aquestes, els resultats són més que interessants, com Cara Nord, Josep Foraster o el Trepat del Jordiet.

Avui, el vi triat per comentar-ne el tast és La Font Voltada. És un dels vins d'Abadia de Poblet (Grup Codorniu), que neix d'una vinificació ancestral recuperada en què s'utilitzava el raïm sencer. Elaborat amb ceps de 1915, es verema acuradament en petites caixes i es fermenta amb el 100% de la rapa en dipòsits de ciment per posteriorment passar a criança durant 14 mesos en botes de 600 litres.

La Font Voltada del celler de l'Abadia de Poblet, el vi del mes a TarragonaDigital.com — Foto: Cedida

En copa té un deliciós color de cirera que sembla que et cridi a beure'l. Aromàticament és com entrar en un jardí floral, amb fruita vermella i espècies molt marcades com el pebre, una fresca arrel de regalèssia i tocs subtils de clau. Elegant acidesa en boca, i sobretot tensió i finor. Molt fresc, llarg i amb retronasals de roses i violetes. Hi ha qui diu que no és un vi barat, però és que ningú no ha dit que el bo hagi de ser-ho. I de bo, ho és.