Miró massificat

Detall del Tapís de Tarragona de Joan Miró i Josep Royo, que es pot contemplar al MAMT — Diputació de Tarragona

A París fan l’exposició més important dels últims anys, diuen, una immensa retrospectiva dedicada a Joan Miró, una exposició de les que ja no s’acostumen a donar, per concentració d’obres importants i préstec generós, cobrant, de diverses entitats i museus. Josep Massot publica ara la biografia del pintor, El nen que parlava amb els arbres, un dels llibres de la temporada, en la meva opinió. S’ha obert recentment, no sé concretament quan, a Mont-roig del Camp el mas que li va fer de taller, s’ofereixen visites guiades i s’explicita la relació de l’artista amb el paisatge, la vida i la gent. Com comenta la guia, el Mas Miró de Mont-roig va ser el model per al seu famós quadre La masia que crec que va acabar a les mans de Hemingway.

La masia és molt important. M. J. Balsach, ja fa uns anys, va agrupar uns articles on estudiava, entre altres coses, el significat iconogràfic dels elements del quadre de Joan Miró: Cosmogonies d’un món originari (1918-1939). El llibre va guanyar el Ciutat de Barcelona d’assaig. Balsach presenta la relació entre l’etapa figurativa de Miró, que culmina amb La masia, i el realisme gòtic, que com explica no és un realisme convencional, sinó un “realisme d’essències”. L’interès de Miró per l’art dels “catalans primitius” i per l’home gòtic dóna contingut i forma a les obres d’aquest període. La casa de la palmera, Mont-roig, l’església i el poble o l’Autoretrat de 1919, entre d’altres.

Balsach veu a La masia el "testimoni pictòric d’un comiat", una frontissa en l’evolució de l’artista. És un quadre impressionant, ple de coses. Em fa una mica d’il·lusió perquè relaciona l’obra amb el Retaule dels sants Joans de Vinaixa, el meu poble, del pintor més important del XV, Bernat Martorell. A La masia, vora l’arbre de la vida, hi cap gairebé tot. Animals, humans, eines del camp i un exemplar de L’Intransigeant. Com en el pensament de Goethe, en el quadre tot assenyala a tot. Tot significa. Tot indica.

Miró passa en silenci per davant dels nostres ulls, però la seva obra, més enllà del famós segell d’Aidez l’Espagne, conté una poderosa càrrega. Fa una anys es va publicar una primera part de la seva correspondència catalana, tinc entès que la resta de moment quedarà callada. A l’expo parisenca el comissari ha hagut de sortir a explicar que el catalanisme de Miró era un catalanisme ben entès, inofensiu i cosmopolita. La van inaugurar uns reis. És un dels pintors més importants del segle XX. A Barcelona té un museu. A Palma una fundació em sembla que una mica desatesa.

El llibre de Balsach, la biografia de Massot, l’exposició de París i l’obertura del Mas de Mont-roig. Cosmogonies. La primera notícia literària que recordo referent a Miró és d’un llibre de Pla, no sé si al Vida de Manolo o en algun homenot. Pla descrivia la petita activitat d’un o altre cafè d’artistes, i allí hi eren tots, més o menys els de sempre, em sembla recordar a Dalí potser, tots menjant i bevent, animant la conversa, redactant un manifest o fent el plaga. Pla ressalta que Miró cridava l’atenció per la seva quietud, per la seva vestimenta, completament correcta, i pel seu silenci. Des de llavors me l’he imaginat així. Callat, enmig del soroll i de l’absurd. Serè, solemne, profund.

'La masia' de Joan Miró a Mont-roig — Successió Miró