Veus

Procne i Filomela, vistes per la pintora americana Elisabeth Jane Gardner — Viquipèdia

Fa dies que no us explico cap mite. La faula d'Ovidi de la qual us vull parlar té com a protagonista principal una dona, Filomela o Filomena. Si habitualment la mitologia és cruel i despietada contra les dones, aquesta és potser una de les més violentes.

Filomela tenia una germana, Procne, que estava casada amb Tereu. Un dia, Procne li demana al marit que vagi a veure a sa germana, que l'enyora i que té ganes de veure-la. El marit complaent i amb ganes de satisfer la nova esposa, s'embarca cap a Atenes i en arribar-hi i veure la seva cunyada, sent un desig de posseir-la que no pot refrenar. Tereu porta Filomela enmig del bosc i allí, en un estable, la viola. Per tal que la jove Filomela no ho pogués explicar a ningú, li talla la llengua amb una espasa. Torna a casa i li diu a l'esposa que sa germana és morta.

Víctima de la tristesa, abandonada i silenciada, Filomela ordeix un pla per venjar-se, amb les poques armes que té. Teixeix amb fil púrpura la trista història de la seva vida. Quan acaba, fa arribar el regal a sa germana. Així Procne, que també sap teixir, entén l'engany i l'atrocitat del seu espòs. Durant les festes a Dionís, se'n va a la recerca de la germana estimada. Desitjosa de venjança, abillada com les bacants del seguici del déu, passa desapercebuda pel bosc. Rescata a sa germana i totes dues juntes planegen encara una venjança més grossa.

Procne mata el seu fill Itis, a qui no podia mirar a la cara per la semblança amb Tereu. Totes dues, en un treball èpic de sororitat, trossegen el cadàver i el cuinen per a Tereu, que es menja el plat sense dir ni piu. Encabat de dinar, pregunta per son fill i Procne li respon:

—Tens dintre a qui reclames.

Filomela irromp a escena amb el cap del desgraciat Itis. Enfurit, Tereu vol perseguir les assassines, però els déus intercedeixen, afortunadament, transformant-los a tots en aus: a Filomela en oreneta, pel seu bell cant i a Procne en rossinyol, per acompanyar-la. Tereu serà metamorfosat en puput, un ocell que s'assembla a un guerrer per la crinera que té al cap però, en comptes d'una llarga espasa, té un bec desmesurat.

He sentit moltes veus aquest 8 de Març. Algunes m'han agradat; altres, no tant. Però cada dona s'expressa com pot o com vol. A part de les manifestacions de divendres, hi ha hagut actes per a tots els gustos: classes de zumba, de defensa personal, cineclubs, conferències, dansa del ventre, tallers de treballs manuals, contes per a la igualtat.

Jo em quedo amb dos. A Cambrils un grup de dones i homes ha posat en marxa el col·lectiu feminista de les Filomenes. Desconeixent el mite, les cambrilenques han volgut retre un homenatge a Filomena, una dona que treballava al bar Marina del port, l'única dona entre els seixanta cambrilencs que van ser detinguts durant la II República a Cambrils. Al casal popular el Polvorí, la Jordina Ros, actriu i professora de teatre va fer una excel·lent performance de denúncia sobre la tirania de la bellesa en la dona. No va dir ni una paraula. Però tots ho vam entendre.

Mentrestant, a Reus, un altre col·lectiu de dones, les Reusenques de Lletres, deixaven sentir les seves veus en un nou llibre que porta per títol precisament Veus. 14 relats de dones que tenim molt a dir. Ara a la cuina del Casal de Dones de Reus, posen al foc el seu nou projecte, sobre literatura eròtica.

Paraules. Performances. No tot són crits ni queixes, ni proclames. Hi ha veus que gairebé no se senten, però hi ha coses que per molt fluix que es diguin ja no es podran silenciar més. No són cants de sirenes, per més que alguns es tapin les orelles per no sentir-les. Tampoc enigmes propis d'una esfinx monstruosa. Jo no tinc ganes de cridar ni de queixar-me més. Petites o grans accions, personals o col·lectives. Però accions. Respostes i fets. Lleis i canvis.