Francesc Gomà a la memòria

El filòsof vallenc Francesc Gomà i Musté. — AMV / Quaderns de Vilaniu

Fa una pila d'anys, el desaparegut setmanari El Pati em va encarregar d'entrevistar Francesc Gomà i Musté, filòsof i mestre de filòsofs nascut a Valls el 1915. La memòria falla, és ben cert, però jo situo la trobada a Barcelona en els meus anys universitaris o just després, a la primera meitat dels 1990's. Anava a l'entrevista amb un punt d'inseguretat perquè una servidora era molt jove i estava convençuda que no sabria fer lliscar l'entrevista de cap manera, que allò de la filosofia era una cosa molt difícil. Anava ben errada. Va ser una conversa plàcida i estimulant alhora, prou llarga, amable i que per sempre més vaig recordar.

Gomà era un home extremadament educat i prudent però, alhora, s'endevinava un foc darrere les seves paraules; era de debò un apassionat amic de la saviesa, de buscar-la entre els humans. Per si no n'hi hagués prou per fer la coneixença memorable, Gomà va fer-me arribar una carta —sí, encara ens enviàvem cartes, llavors— agraint l'entrevista i donant-me les gràcies perquè no només havia respectat les seves paraules, sinó que les havia sabudes sintetitzar. Em vaig estarrufar que no ho vulgueu saber, és clar.

Després d'aquella trobada, vaig saber quatre coses de Gomà pels diaris fins que el 1998 vaig conèixer la seva mort. L'Institut d'Estudis Vallencs li va fer un homenatge el 2001 i Quaderns de Vilaniu va publicar articles sobre la seva vida i obra. Gomà hi va tenir els seus contactes, amb l'IEV: el novembre de 1989 va presidir l'Assemblea d'Estudiosos de Catalunya, que va tenir lloc a Valls i Vila-rodona. Potser la gent que hi viu no en sap res, però a Valls hi té un carrer dedicat. 

El veritable epicentre vital de Gomà, però, va ser Barcelona, ciutat on va anar a viure de ben jove, als onze anys, quan sa mare s'hi va traslladar en quedar-se vídua. Als 17 anys, el curs 1932-33, va ser un dels tretze alumnes matriculats a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Barcelona. Gomà, per tant, va poder rebre el mestratge d'una generació de professors universitaris que després de la guerra i amb l'inici de la dictadura feixista, van desaparèixer del tot. El misèrrim Estatut de Núria permetia un marge a la universitat, que va intentar ser el més humanista, intel·lectual i cívica possible. Gomà va ser deixeble de, entre d'altres, Jaume Serra Hunter, Joaquim Xirau, Pere Font i Puig, Josep M. Calsamiglia, Jordi Maragall, Paul Ludwig Lansberg —deixeble de Max Scheler— i David Garcia Bacca, introductor a Catalunya de la lògica matemàtica. En matèries no filosòfiques, sempre va recordar especialment les classes de Carles Riba i Jordi Rubió i Balaguer. L'activitat universitària del jove Gomà en la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya (FNEC) va fer que just després de la guerra, hagués de recórrer al seu parent el cardenal Isidre Gomà i Tomàs —cosí germà de son pare i nascut a La Riba— per tal d'evitar ser represaliat pel feixisme.

Tot i llicenciar-se el 1940, fins el 1950 no va poder accedir a una plaça de professor adjunt a la Universitat. Durant anys, per tant, va fer de professor de filosofia en centres privats, com ara Virtèlia, el Liceu Francès o l'Institut Tècnic Eulàlia. Els seus ex-alumnes d'institut encara el recorden ara. Frederic Ribas, economista i membre del consell de redacció de Revista de Catalunya, on l'he conegut, em va explicar que encara conserva els apunts de batxillerat de les classes del doctor Gomà, com sempre l'anomenaven al Liceu Francès. Ribas va retrobar el seu professor a l'Ateneu barcelonès el 1996, al centenari del naixement del filòsof i economista Joan Crexells. A l'Ateneu, el filòsof s'hi havia passat mitja vida; soci des del 1932, va ser-ne vicepresident del 1979 al 1991.

Gomà va estar casat amb la traductora i professora Eulàlia Presas. Presas va traduir de l'anglès al català autors com Graham Greene, Jane Austen —va traduir el primer títol de l'autora al català el 1985, Orgull i prejudici—, Stevenson i Cristopher Isherwood. Va traduir també El banquet de Plató al català a la col·lecció Bernat Metge. Gomà i Presas van tenir tres fills, Xavier, Eulàlia i Teresa.

Quin era el pensament de Francesc Gomà? Si me'n surto, en faré un resum del que he llegit. La seva aproximació al pensament era hereva dels filòsofs grecs, per allò que dèiem de la recerca de la saviesa arreu. Però en el cas de Gomà, la filosofia sempre va anar lligada a la pedagogia i a la psicologia. Seguidor de Freud i de la seva teoria de la personalitat, per Gomà, la filosofia es basava en el diàleg, allò que feien Plató i els seus amics, i per això era important que les idees circulessin amb llibertat. L'exemple, en el seu cas pràctic i quotidià, podia ser una classe de filosofia a la universitat o una conversa inacabable entre amics a la tertúlia de l'Ateneu. 

El mateix Gomà ho explicava així de clarament: 

«Els components formaven una rotllana, normalment cadascun s'asseia al seu lloc habitual al costat d'un contertulià determinat. Allò de què hom parlava mereixia l'interès de tots, qui més qui menys confirmava la seva acostumada actitud i el seu parer (...) Els silencis tenien la seva justificació, com les riallades. La qüestió central s'anava aclarint o complicant però els incitava a la dialèctica com un punt moral d'un diàleg socràtic. Tot aquells homes respectables configuraven una comunitat complexa que es refeia dia rere dia i tots respiraven una atmosfera intel·lectual comuna. Així, deien el que sabien i s'enriquien en coneixements i punts de vista».

Civilització, senyors i senyores.