Petites escenes

Ja està, ja estem immersos i ben al mig de les festes d’aquest Nadal desitjosos de continuar descobrint el que ens regala, i els moments viscuts fins ara entre preparatius queden endarrere. Tot ha entrat a escena i fet la seva funció tradicional en aquells petits escenaris familiars segons els costums més íntims i particulars. Però l’espectacle continua, això tot plegat acaba de començar.

El racó de l’arbre guarnit hi roden un parell de boles per terra i hem adreçat unes quantes vegades l’estrella perquè decanta cap a un costat; El racó del pessebre hi entren en joc els antiavalots, el cotxe de policia i una ambulància dels Playmobil. (Sembla ser que s’han revolucionat els pastors. Ara entenc la figura del caganer). El racó del tió, amb el seu plat carregat de fruita, a moltes cases ja no hi és, però actualment molts adults son més flexibles (per dir-ho d’alguna manera) amb les tradicions i deixen el pobre tió al seu lloc de sempre, sense menjar, sense manteta i contemplant les festes des de la més trista solitud. No us estranyeu doncs si trobeu coses fora de lloc en els diferents racons nadalencs de casa, que amb alguna cosa s’ha d’entretenir el pobre tronc convertit en bèstia de companyia. Qui us penseu que fa caure les boles de l’arbre i fa que els pastors del pessebre jeguin tots? El Tió, clar. Hi juga, vès.

Aquest és el meu tribut a les petites escenes quotidianes i els familiars que les protagonitzen. Sempre vetllant per la il·lusió dels més petits (i no tan petits), no us n’adoneu, però sou grans actors i dramaturgs. Sinó digueu-me, quina mare no és capaç de resoldre, en menys de dos segons, el conflicte plantejat pel seu fill, que se li ha plantat davant amb cara descol·locada i se la mira amb els ulls més rodons i grossos com dos pans de pagès, mentre li explica que les joguines que ha demanat a la carta dels Reis estan a sota del llit de l’habitació de matrimoni? Quina àvia no disposa de l’habilitat de dir en veu alta al net o neta gran, «si no t’agrada podem anar a la botiga a canviar-ho», i haver de modificar el contingut del diàleg entre «adults» arran del comentari directe d’un dels més petits que, encara amb el bastó en una mà i un farcell de calces o calçotets i samarretes a l’altre, diu: «No es pot canviar, ho ha cagat el Tió. Si no li agrada que s’ho mengi i que cagui una altra cosa?» Com aquestes en podríem riure unes quantes, tantes com per fer-ne un monòleg enregistrat, com no, pel tiet cineasta capaç de veure totes les accions a través de la pantalla del mòbil d’última generació, amb capacitat de memòria infinita i bateria inesgotable (el mòbil, no el tiet). I a la tieta? No ens deixem la tieta! Estic completament segura que, més del quaranta per cent del les llars, hi tenen la titeta productora d’una escena Manniquin Challenge familiar, gravada pel tiet del mobli, està clar, per poder-la penjar a la xarxa social (l’escena Manniquin Challenge, no a la tieta).  

I després ens diuen que el dia dels innocents és el 28. Quina ironia també amb això dels Sants Innocents.

Els orígens de la celebració prové de diferents vessants, el pagà i el cristià. El pagà ens diu que la celebració està relacionada amb les festes que els romans dedicaven a Saturn. Aquells dies els esclaus gaudien de més llibertat i se’ls permetia fer bromes. Aquesta llibertat començava arribat el solstici d’hivern i acabava pels vols del que ara anomenem carnaval. 

El vessant cristià recorda el dia en que el rei Herodes va ordenar matar a tots els nenes de menys de dos anys per desfer-se de Jesús. És a dir, hem estat capaços de transformar aquest passatge bíblic macabre, barrejar-lo amb les festes saturnianes dels romans, en un dia on tots els ingenus duen una llufa penjada a l’esquena i són permeses les mentides a tots nivells.

No faré cap més comentari al respecte. Fora bromes.

Si voleu continuar vivint i gaudint de les petites escenes familiars, us aconsello que feu una visita al Teatre Principal a veure els Pastorets Principals de Valls. El dia 26 va obrir el teló i avui 28 han fet la segona representació. Però encara queden els  dies 30 de desembre, 1, 3 i 6 de gener per gaudir-los. O també podeu visitar el Pessebre Vivent de Valls, però aquí cal afanyar-se perquè el dia 29 és l’últim dia.  

Aquests dos esdeveniments culturals de la ciutat, els quals us en faré cinc cèntims més detalladament els pròxims dies, contribueixen i molt en les petites escenes familiars durant les festes, però no tant sols les famílies visitants i espectadores, sinó de les famílies que inverteixen i sacrifiquen el seu temps per participar en aquest moviment nadalenc.

A tots ells, a tots vosaltres us desitjo molt bones festes. I recordeu, la màgia del Nadal depèn sempre de nosaltres mateixos.